Ilíada, Cant XIV. 343-346
PAISATGE DE L’IDA AMB ZEUS RENDIT D’AMOR I DE SON
“Hera, no temis pas gens que ens espiï un déu o bé un home,
per tal com jo mateix tiraré un núvol que ens tapi,
un núvol d’or, a fi que ni el sol mateix ens contempli
amb la seva llum que és la més penetrant quan esguarda”
Ilíada, Cant XIV. 313-314
EL SON, COM UN OCELL DALT D'UN AVET COLOSSAL, A PUNT PER ADORMIR ZEUS EN BRAÇOS D'HERA
“Hera, allà mateix, ja podràs després arribar-t'hi;
ara nosaltres, tu i jo, fruïm de l'amor i del tàlem,
Ilíada, Cant XIV. 236-237
HERA DEMANA AL SON QUE ADORMI ZEUS
QUAN L’HAGI SEDUIT
Fes que dormin els ulls esplèndids de Zeus per dessota
les celles, quan ens unim en l’acte d’amor i en tàlem.
Ilíada, Cant XIV. 220-222
HERA ACONSEGUEIX D’AFRODITA EL CINYELL PER A SEDUIR ZEUS I
DESPISTAR-LO DE LA LLUITA
“Pren el cinyell polícrom i en el si te l’amagues, que a
dintre
ho té tot fabricat, i no tornaràs, t’ho asseguro,
sense haver aconseguit això que en l’entranya desitges.”
AGAMÈMNON, ULISSES I DIOMEDES, FERITS,
TORNEN AL COMBAT
Doncs anem al combat tot iestar ferits; hem de fer-ho,
per més que quan hi siguem ens hem d’abstenir de la lliça
i dels trets, no fos cas que afegíssim ferida a ferida.
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant XIII. 701-702
IMATGE DELS DOS AIANTS JUNTS COM BOUS ENJOVATS
El ràpid fill d’Oïleu, Aiant, mai per mai va apartar-se,
ni tan sols un moment de l’altre Aiant Telamoni:
tal com la jova vinosa pel gauret arrossega la llaura
clavetejada, i ho fa amb cor igual, perquè a banda
i banda els surt del banyam suaor copiosa, car l’únic
que separa els dos bous és un jou molt ben fet, i progressen
pel solc i fan arribar cuitosos l’arada a la fita
del camp aquell, doncs així es feien costat amb fermesa.
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant XIII. 47-48
POSIDÓ EMPENY ELS DOS AIANTS A DEFENSAR
LES TORRES DEL MUR
“És cosa vostra, oh Aiants, això de salvar els de l’Acaia,
recordeu el vigor, sens cedir a la por geladora;
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant XII. 459-463
HÈCTOR REBENTA LES PORTES DE LA MURALLA AQUEA
Les pollegueres trencà; el penyal, que pesava tantíssim,
va caure dins, i les portes mugiren perquè no pogueren
resistir-ho els barrots; les fulles s’obriren, cada una
pel seu cantó, del balzac del penyal. Saltà dintre l’il·lustre
Hèctor, amb faç sota els ulls com la ràpida nit.
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant XII. 200-205
PRESAGI DE L’ÀLIGA I LA SERP
ja resolts a saltar-lo, un ocell els portava un presagi:
deixà a l’esquerra les hosts una àguila que alta volava
amb una serp monstruosa, plena de sang, viva encara
a les urpes, respirant molt atenta a la seva
fúria; enrera es cargola i mossega l’ocell que la duia
per l’esquena, en ple coll, que va amollar-la per terra
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant XI. 798-800
NÈSTOR SUGGEREIX A PATROCLE QUE ES POSI
LES ARMES D’AQUIL·LES
que ell et deixi les belles armes, que tu les hi portis;
en la guerra els troians et confondran, fent-se enrere
i en tindran un respir els bèl·lics fills de l’Acaia,
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant XI. 611-612
aquil·les envia pAtrocle a preguntar
a nèstor pels ferits
Ara, doncs vés, Patrocle, amic de Zeus, i pregunta
a Nèstor a veure qui és el qui porta ferit de la guerra.
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant XI. 441-445
Ulisses, Ferit i acorralat, es retira amenaçador
“Malaurat! A tu sí que t’arriba la mort espadada!
De moment t’has salvat: enfront dels troians ja no lluito.
Però aquó et profetitzo la parca de mort tenebrosa
pel dia en què la meva llança t’enjovi; la fama
serà meva; el teu buf, de l’Hades famós pels seus poltres.”
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant XI. 389-390
Paris, amagat, fereix diomedes que també es retirarà
“Bufat arquer vanitós, que et tornes boig per les noies,
orgullós dels teus rulls! Si m’haguessis provat amb les armes
de cara, no hauries tret cap profit del casc, de la pila
de fletxes; m’has tocat la punta del peu i en galeges.
Ara, que a mi no em fa res, com si un nen innocent o una dona
M’hagués ferit, perquè és va el tret d’un ningú sense força.
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant XI. 278-279
AGAMÈMNON, FERIT, ES RETIRA A LES NAUS
“Amics, vosaltres que sou regents i prínceps dels d’Argos,
sigueu vosaltres els qui les naus del mar solcadores
defenseu del penós tumult, perquè Zeus no tolera,
previsor, que jo lluiti contra els troians tot el dia.”
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant XI. 191-194
ZEUS ENVIA IRIS A HÈCTOR
“Iris ràpida, vés i a Hèctor dius tal paraula
mentre vagi veient que Agamèmnon, pastor del seu popble,
corre ardit entre els rengs primers i hi delma les files
d’homes, que es quedi al darrere i mani a la resta de batre’s
contra els rivals tot al llarg de l’abrivada batalla.
Ara, que quan Agamèmnon, tocat per llança o per fletxa,
reculi cap al seu carro, llavors gran vigor li asseguro
per tal que vagi matant fins a atènyer les naus ben bancades:
serà a la posta de sol, quan es faci la sacra tenebra.”
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant XI. 159-162
IMATGE DELS AURIGUES QUE JEUEN A TERRA
MÉS AMABLES ALS VOLTORS QUE A L’ESPOSA
(…); molts poltres d’erecta crinera
feien sonar uns carros buits per sobre els ponts de la guerra,
freturosos dels seus cotxers imblasmables, que jeien
a terra, més amables als voltors que a l’esposa.
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant XI. 52-55
IMATGE DE LA ROSADA BRUTA DE SANG
(…) i el Cronida
suscità un funest tumult: des del cel va fer caure
un goteig de rosada bruta de sang, perquè anava
a capbussar forts caps innúmers d’herois dins de l’Hades.
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant X. 577-579
RETORN A LES NAUS I BANY
I quan s’hagueren rentat i s’hagueren ungit amb un oli
untós, van seure al banquet i del crater van extreure,
ple fins dalt, vi enmelat i libaren en honra d’Atena.
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant X. 477-478
CARNATGE DE TRACIS.
ULISSES I DIOMEDES ROBEN ELS CAVALLS DE RESUS
Resus dormia al bell mig, i al caire uns cavalls velocíssims
fermats tenia a l’extrem de la barana del carro
amb corretges; Ulisses primer el veié, a Diomedes
el mostrà: ”Diomedes, mira aquí els poltres i l’home,
és aquell que ens digué Doló, el qui hem mort no fa gaire.
Vinga, doncs! Exhibeix la teva dura escomesa,
no t’escau gens restar dret, inactiu amb les armes; desferma
poltres, si vols, o bé occeix, que els cavalls correran pel meu compte”
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant X. 455-456
ULISSES MATA DOLÓ
Tal digué, i quan Doló amb la mà massissa provava
d’amanyagar-li el mentó pregant-lo, es dreçà apunyalant-lo
en ple coll, i el parell de tendons va tallar-li: tot d’una
el cap va caure a la pols quan encara els seus mots ressonaven
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant X. 391-393; 414-417
ULISSES I DIOMEDES ATRAPEN DOLÓ
7
“Hèctor m’ha ben enredat amb un munt de promeses,
i m’ha obcecat, que assentí a cedir-me els solípedes poltres
del Pelida esplendent, i el carro fúlgid pel bronze,
…
Hèctor està reunit amb els seus assessors, i celebren
Aquesta junta a rampeu del túmul d’Hilos deífic,
Lluny de sorolls, i, oh heroi!, això de les guaites que deies,
No n’hi ha cap de selecta que vetlli i vigili l’exèrcit.
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant X. 303-304; 319-320
HÈCTOR OFEREIX ELS CAVALLS D'AQUIL·LES A DOLÓ
SI ESPIA ELS AQUEUS
“Podria algú comprometre’s a una gran gesta, a canvi
d’un gran regal que faré? I aquesta paga la juro:
…
“Mira, Hèctor, el cor i l’altiva pensa m’empenyen
a atansar-me a les naus de veloç singladura, a espiar-hi.
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant X. 220-223; 243-245
DIOMEDES S'OFEREIX D'ESPIA I TRIA ULISSES PER COMPANY
“Nèstor, m’empeny dins el pit el meu enèrgic coratge
a endinsar-me en el gros dels rivals que tenim a la vora,
dels troians; ara bé, si un altre em seguís, que fos home,
més escalf jo hi tindria, més brava fóra l’empresa.
a endinsar-me en el gros dels rivals que tenim a la vora,
dels troians; ara bé, si un altre em seguís, que fos home,
més escalf jo hi tindria, més brava fóra l’empresa.
…
¿és que fora capaç Ulisses diví d’oblidar-me,
que ell té el cor molt prudent i coratjosa la pensa,
això en tots els treballs, i Pal·las Atena l’estima?
que ell té el cor molt prudent i coratjosa la pensa,
això en tots els treballs, i Pal·las Atena l’estima?
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant X. 91-92
AGAMÈMNON DESPERTA NÈSTOR
I LI TRANSMET EL SEU NEGUIT
(…). Doncs ara em passejo
perquè tremolo de por vehement pels dànaus; l’entranya
em vacil·la amb angúnia: el cor dintre el pit em batega,
vol sortir-me d’un salt, i els membres lluents em tremolen
dins.(…)
amunt i avall perquè els ulls la dolça son no m’acluca:
em preocupa la guerra, els mals soferts pels d’Acaia, perquè tremolo de por vehement pels dànaus; l’entranya
em vacil·la amb angúnia: el cor dintre el pit em batega,
vol sortir-me d’un salt, i els membres lluents em tremolen
dins.(…)
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant X. 43-45
AGAMÈMNON I MENELAU DESVETLLATS EN LA NIT
“Menelau, tany de Zeus, cal que ordim tu i jo mateix una astuta
pensada que ens allunyi la desfeta, que ens salvi
pensada que ens allunyi la desfeta, que ens salvi
els argius i les naus, perquè Zeus capgirà els seus projectes.
versió catalana de Manuel Balasch
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant IX. 697-700
DIOMEDES RETREU ELS DONS OFERTS A AQUIL·LES,
QUE L'HAN FET ENCARA MÉS ORGULLÓS
“Gloriosíssim Atrida, senyor de guerrers, Agamèmnon!
No hauries d’haver pregat de Peleu el fill imblasmable
Oferint-li mil dons: és més superb que altra cosa.
I ara així li has infós encara molt més altivesa.
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant IX. 388-390
Ilíada, Cant IX. 254-256
Ilíada, Cant IX. 197-198
versió catalana de Manuel Balasch
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant VIII. 205-207; 209-211
Si els qui ajudem els aqueus ho volguéssim, segur que trauríem
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant IX. 654-655
NEGATIVA FINAL D'AQUIL·LES
No penso gens atallar l’ardorosa fúria d’Hèctor
Si no m’arriba a la tenda ni on tinc els negres navilis.”
Si no m’arriba a la tenda ni on tinc els negres navilis.”
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant IX. 519-523
DISCURS DE FÈNIX SOBRE L'AMISTAT
Però ell per després t’ha promès moltíssim, i ara
tants presents! I t’envia aquests homes, selectes i pròcers
de les gents dels aqueus, a fer-te el prec. Ells, resulta
que són els més amics teus, dels argius. Per tant, no refusis
ni el pas que han fet ni els seus mots. (...)
tants presents! I t’envia aquests homes, selectes i pròcers
de les gents dels aqueus, a fer-te el prec. Ells, resulta
que són els més amics teus, dels argius. Per tant, no refusis
ni el pas que han fet ni els seus mots. (...)
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant IX. 388-390
REBUIG D'AQUIL·LES ALS DONS OFERTS PER AGAMÈMNON
(...). No la vull, la filla d’ell, de l’Atrida
Agamèmnon, ni si emulés la daurada Afrodita
en bellesa, o igualés la d’ulls d’òliba, Atena, en les obres.
Agamèmnon, ni si emulés la daurada Afrodita
en bellesa, o igualés la d’ulls d’òliba, Atena, en les obres.
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant IX. 254-256
ULISSES INTENTA APLACAR LA CÒLERA D'AQUIL·LES
(...) “Fill meu, Atenea i Hera la força
que vulguin et donaran, però tu la teva ànima altiva
reprimeix-la en el pit, perquè val més ser benigne.
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant IX. 197-198
AQUIL·LES ACULL L'AMBAIXADA
“Hola! Em sou molt amics els qui veniu…Quelcom pesa
massa damunt els qui tant, per més que enutjat, aprecio.”
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant IX. 26-28; 45-46
DIOMEDES ES REBEL·LA CONTRA AGAMÈMNON QUE,
Apa, doncs, el que jo per ara us puc dir, acompliu-ho
tots: retirem-nos al nostre país embarcats als navilis,
que Ílion d’amples carrers, ja no podrem conquerir-la”
tots: retirem-nos al nostre país embarcats als navilis,
que Ílion d’amples carrers, ja no podrem conquerir-la”
…
Per contra, tots els restants aqueus d’abundant cabellera
ens quedarem fins que Troia haurem retut. (…)
ens quedarem fins que Troia haurem retut. (…)
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant VIII. 497-499; 502-504; 517-519; 522; 532-534.
LA NIT DETURA L'ATAC TROIÀ
"Escolteu-me aliats, troians i dàrdans: jo em creia
que avui, havent destruït les naus i els soldats de l'Acaia,
podriem tots retornar a Ílion, l'urbs ventolera.
...
De moment obeïm-la, és clar, la nit tenebrosa,
i preparem el sopar; els cavalls de bonica crinera
desjunyiu-los dels carros, i on són aboqueu-los els pinsos.
...
I els heralds cars a Zeus que facin la crida a la vila
que els minyons ja homenets i els més vells de les temples canoses
pernoctin dalt les torres, obra dels déus, a la vila,
...
I arreu que vetllin els guàrdies,
que un escamot no ens entrés per l'urbs sent fora l'exèrcit.
...
a trenc d'alba demà ja ens caldrà que ens cobrim amb les armes,
Ares punxent cridarem al peu dels còncaus navilis.
Llavors sabré si el fill de Tideu, el fornit Diomedes,
em podrà rebutjar de les naus cap al mur o si el mato
amb el bronze i m'enduc les seves sagnoses despulles.
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant VIII. 413-414
ZEUS ENVIA IRIS QUE ATURA HERA I ATENEA
“On aneu de bracet enardides i boges en l’ànim
amb què penseu? No permet el Cronida els d’Argos socórrer,
…
versió catalana de Manuel Balasch
Ilíada, Cant VIII. 205-207; 209-211
HERA PROPOSA A POSIDÓ D'AJUDAR ELS AQUEUS
MALGRAT LA PROHIBICIÓ DE ZEUS
Si els qui ajudem els aqueus ho volguéssim, segur que trauríem
els troians, i el qui hi veu de lluny, doncs Zeus, pararíem
tot rosegant-se els seus punys, assegut solitari dalt l’Ida”
…
…
“Quina mena de mot, el que has dit tu, Hera llenguda!
Barallar-nos nosaltres amb Zeus fill de Cronos! No em passa
ni tan sols pel cervell: és molt més fort que nosaltres!”
Recentment (19/03/11) he estat convidat a participar en les V jornades de didàctica de les Llengües Clàssiques pel meu treball de recreació de l'Odissea i la Ilíada. Margalida Capellà Soler ha fet un vídeo del procés d'elaboració d'un d'aquests dibuixos que es publiquen els diumenges al Magazine de La Vanguardia: aquest que teniu aquí a dalt. El desfiament d'Hèctor al més valent dels aqueus. Si em voleu veure dibuixar al meu estudi i fins i tot escriure i parlar en grec sense saber-ne aneu al Fil de les clàssiques. Deixo aquí, també, l'esbós previ i les paraules en versió catalana de Manuel Balasch (Ilíada, cant VII, 73-75).
Com que entre vosaltres hi ha els prohoms panaqueus, us proposo
versió catalana de Manuel Balasch
VÍDEO
V JORNADES DE DIDÀCTICA DE LES LLENGÜES CLÀSSIQUES
Recentment (19/03/11) he estat convidat a participar en les V jornades de didàctica de les Llengües Clàssiques pel meu treball de recreació de l'Odissea i la Ilíada. Margalida Capellà Soler ha fet un vídeo del procés d'elaboració d'un d'aquests dibuixos que es publiquen els diumenges al Magazine de La Vanguardia: aquest que teniu aquí a dalt. El desfiament d'Hèctor al més valent dels aqueus. Si em voleu veure dibuixar al meu estudi i fins i tot escriure i parlar en grec sense saber-ne aneu al Fil de les clàssiques. Deixo aquí, també, l'esbós previ i les paraules en versió catalana de Manuel Balasch (Ilíada, cant VII, 73-75).
Com que entre vosaltres hi ha els prohoms panaqueus, us proposo
que si algun d'ells mana el cor de lluitar amb mi, que s'avanci
i que tal pròcer vingui aquí d'entre tots contra Hèctor deífic.
Fóra això el que us vull dir, que en sigui Zeus testimoni.
UNES PARAULES
Na Margalida Capellà m’ha convidat a parlar del treball de receració de l’Odissea altre cop. Aquesta vegada ha estat al seu IES, a Premià de Mar. Va ser una agradable sessió amb els alumnes de grec on vàrem parlar de la vida i dels clàssics. Al bloc “el fil de les clàssiques” hi ha penjat unes quantes paraules meves, en clau d’interpretació dels dibuixos. Si aneu fent avançar els dibuixos al botó triangular del play, a baix a la barra, les anireu escoltant. Us en deixo l’enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada